A les parts més inhòspites del riu, hi viuen dones d’aigua que en nits de lluna plena o lluna nova entonen cants.

Al saltant de Santa Margarida, allà on cau l’aigua de la cascada, s’hi van amagar les campanes de l’església, de manera que quan l’aigua cau més fort es poden escoltar.

A les lleres del riu, s’hi poden trobar algunes pepites d’or del sègol encantat que va llençar per error una llevadora en tornar del castell d’Hostoles.