És una ruta de curta durada i de fàcil trajectòria, ja que el nucli del municipi es pot considerar planer i la durada és d’uns 30 minuts.

S’inicia a la Plaça Nova, on es pot veure l’escut del municipi. Se segueix per la Pujada del Remei, on antigament hi havia el castell dels Olmera, la milícia de les Planes que, malgrat ser testimoni de la revolta remença, durant la guerra civil quedà afectada i als anys 60 s’acabà de derruir per criteris urbanístics.

Tot caminant s’arriba a la Plaça Espanya, on hi és destacada la font de la Bomba, gràcies a la qual els veïns, des del 1910, s’abasten d’aigua fent-la pujar a partir d’un pou subterrani. Seguint carrer amunt es troba l’església parroquial Sant Cristòfol.

Des de la plaça de l’església es pot contemplar el camp de futbol i l’ajuntament, el darrer el qual fa cinquanta anys fou la presó del municipi.

Si ens desviem de l’itinerari, una mica més amunt hi ha la font del rector i la pedra del dimoni. Tal com explica la llegenda, un dimoni sorgit de l’infern, en el seu pas per les Planes d’Hostoles, anava muntat sobre un cavall que deixà la petja, roent de foc, marcada en una pedra. Aquesta pedra, situada vora el torrent Llameca, efectivament té una marca, però per les seves característiques es creu que es tracta d’un fòssil, possiblement d’un mol·lusc, ja que antigament el municipi estava inundat per un mar.

Seguint pel carrer Joan Vidal, a l’esquerra hi ha l’antic centre parroquial on les monges l’utilitzaven com a escola privada, d’ús exclusiu per a les noies. A la dreta hi ha l’edifici restaurat de La Cooperativa.

Baixant pel carrer Balmes, la ruta segueix pel carrer de la Font on, la majoria de cases conserven el testimoni dels anys palès a les llindes.

Al capdamunt del carrer hi ha la font de Can Roure, edificada el 1767 per la casa de la Vedruna. A poca distància hi ha el safareig de la Vedruna, on encara és freqüent veure dones rentant la roba.

Deixant el safareig a mà dreta, si es continua recte i es va fins a la Font de l’Àngel s’arriba a l’ermita de l’Àngel. A continuació cal retornar al safareig de la Vedruna i enllaçar-se al carrer Nou de la Vedruna on hi ha l’antiga casa de la Vedruna datada al segle XIII, la qual dóna nom a tot aquest sector.

Seguint fins a l’Avinguda Narcís Arnau, a tocar de la carretera, es passa per davant l’escola Sant Cristòfol d’estil modernista inaugurada a finals de l’any 1918.

Per finalitzar l’itinerari urbà es puja per la Rambla, que porta el nom de Dolors Moreno pel fet que aquesta senyora va cedir els terrenys per urbanitzar tot aquest sector, on a mitjans del segle passat s’hi van fer cases adossades, la plaça i la mateixa ramblaa partir de la qual s’hi arriba.