El 1944, amb l’alliberament del sud de França de l’ocupació nazi, els exiliats republicans que han combatut amb la Resistència Francesa comencen a infiltrar-se a Catalunya i a organitzar-se per provocar la caiguda del règim franquista. El PSUC volia crear l’Agrupació Guerrillera de Catalunya i calia garantir rutes segures (cases de pagès per aprovisionar-se, amagatalls, camins, etc.) per a les unitats de maquis, que havien de crear bases guerrilleres mitjançant les quals fustigar el règim, tant amb accions militars com de propaganda política.

Des de la clandestinitat, es va crear una xarxa de camins que connectava el sud de França amb Barcelona, i que s’estenia per la Catalunya Central per enllaçar amb grups de l’Aragó, i cap al sud, per contactar amb unitats del País Valencià. Per aquestes rutes van circular d’amagat els militants i combatents, les armes i les consignes polítiques, els pamflets i la propaganda per enfortir la resistència i preparar la lluita definitiva contra Franco. La memòria d’aquestes rutes clandestines també va generar mites i llegendes, vinculats amb enfrontaments amb la Guàrdia Civil o amb les represàlies a les cases de pagès que els donaven suport.

Aquest itinerari anava del Vallespir a la Plana de Vic i es feia de nit. El viatge, de gairebé una setmana, sortia de La Manera o de Serrallonga. Creuava la frontera pel Coll de les Falgueres i anava en direcció a Talaixà. Evitaven Oix, on hi havia una caserna de la Guàrdia Civil, passant per la muntanya de Santa Bàrbara de Pruneres i Sant Eudald de Jou. Travessaven el riu Fluvià per sota el cingle de Castellfollit i pujant per Sant Julià del Mont arribaven a Santa Pau. Seguien cap a Les Medes i Sant Esteve de Llémena, on tenien cases de suport per descansar. Continuaven cap a les Planes d’Hostoles. Allà, a les afores del poble, la família del guia Josep Boada els facilitava menjar i informació i podien descansar mentre era de dia. Al capvespre, continuaven el viatge pujant pels cingles del Far cap a Rupit. En funció de les circumstàncies, des de Rupit anaven a Cantonigròs o bé cap a Montdois, per creuar el Ter pel pont de Querós. L’itinerari a peu acabava a les estacions de tren d’Hostalets de Balenyà, Centelles o Aiguafreda, que eren menys vigilades.

A través d’aquest enllaç coneixereu altres rutes dels maquis.