Graella

Els Nyerros

Els habitants de les Planes s’autodenominen nyerros, i l’han dibuixat com un simpàtic personatge que reapareix a les festes, a publicacions i a llocs inversemblants del poble. Però d’on prové aquesta denominació? Entre els habitants de les Planes corren explicacions ben curioses sobre l’origen del mot, tot i que en fonts com l’Enciclopèdia Catalana s’explica que els nyerros van ser els qui formaven part del bàndol de la casa nobiliària dels Nyer durant els enfrontaments amb el bàndol dels “Cadells”, en els segles XVI i XVII. El seu símbol era un garrí, i en un context de crisis general alguns practicaven el bandolerisme.

El cançoner popular de 1922

Les Planes compta amb una arrelada tradició musical, sobretot de tradició oral. L’any 1922 Joan Llongueras i Joan Tomàs van arribar a les Planes amb l’objectiu de recollir cançons catalanes que havien d’engrandir el Cançoner Popular de Catalunya, una iniciativa del mecenes Rafael Patxot i Jubert sota el paraigua de l’Orfeó Català. Fruit d’aquella missió, se’n van recollir més de 500 que confinguren un veritable patrimoni immaterial. La troballa d’aquest valuós document la va fer Joan Arnau, qui en el blog “Les Planes, el riu i jo” en precisa alguns detalls.  

El juliol del 2006, a l’Hotel Can Garay, es va realitzar un concert recuperant bona part d’aquestes cançons.

Els nou capgrossos

Els cabeçuts van estrenar-se per la diada del Corpus del 1947, i des d’aleshores sempre acompanyen els gegants. Estan conformats pel capità blanc, el capità negre, l’àvia, l’avi, el nen, la nena, el guenyo, l’encantat i… Ballen al so alegre de la música dels cavallins, composta també per Josep Saderra.

Els gegants Jordi i Núria

Els gegants originals s’inauguraren el setembre de 1925, per les Festes de Santa Espina, però van ser cremats el febrer de 1939, durant la Guerra Civil. L’any 1982 es construïren uns nous gegants copiats de la imatge dels originals que hi havia fotografiada, i dansaren per primera vegada a la festa major d’aquell any. El gegant Jordi mesura 4,12 metres i pesa 58 quilos, mentre que la geganta Núria mesura 3,76 metres i pesa 48 quilos.

Els gegants surten a ballar a la Plaça Nova per la Festa Major (entorn la data de Sant Jaume, el 24 de juliol) i per Santa Espina (el quart cap de setmana de setembre). El ball dels gegants és acompanyat de la música del mestre i compositor sardanista Josep Saderra i Puigferrer, nascut a Sant Feliu de Pallerols el 1883.

Homenatge a la vellesa

La primera vegada que es va realitzar aquesta entranyable celebració va ser el 1919. Antigament engalanaven els carrers de la cercavila dels més grans amb els seus familiars amb enramats de boix i d’altres vegetals, i col·locaven cobrellits ricament brodats als balcons. La festa consisteix en un passeig dels majors de setanta anys de l’escola Sant Cristòfol a l’església, on s’hi celebra una missa. Posteriorment ballen sardanes a la plaça 1 d’octubre, per acabar amb un dinar de germanor.

Festes religioses: Setmana Santa, Sant Cristòfol, Nadal

Les Planes participa de les festes religioses que omplen el calendari de cada època de l’any.

Durant la setmana Santa es realitza una processó al llarg del barri vell i el barri de la Vedruna amb els manaies del poble que realitzen els dissenys de l’estrella i de la creu.

En els darrers anys s’ha recuperat la festa de Sant Cristòfol, antic patró del municipi, d’aquí que l’escola i alguna plaça encara guardin aquest nom. Durant les festes es realitzen exposicions i concerts a l’església, i es pot pujar el campanar.

La centenària Coral Retorn Planenc acompanya bona part d’aquestes celebracions.

Per Nadal, el barri del Jonquer fan cagar un tió gegant, es realitza una quina a la Sala Polivalent, els més petits poden gaudir d’un parc infantil, i el patge ve a recollir les cartes perquè després els reis arribin al poble amb la seva rua. La nit de reis, tots els infants poden parlar-hi i escoltar els seus bons consells. El mateix dia de reis, alguns reis d’orient passen a despertar els nens per entregar-los els regals.

Historia local: Orígens i prehistòria

44000 aC: Erupció del volcà Traiter i efusió de la gran emissió basàltica damuunt la qual reposa el nucli de les Planes.

27000 aC: Erupció del volcà Artigues Roges o Puig de Sant Marc, aigües amuunt de les Planes.

7000 aC: Caçadors epipaleolítics vivien en una balma, al Clot de l’Infern (les Ecies)

4000 aC: Pagesos neolítics vivien a la vall de Cogolls i eren enterrats a la cova de l’Avellaner.

 

Historia local: del segle X al segle XII

922: En un precepte del rei Carles el Simple, s’esmenta un mas prop de les Medes (Cogolls).

1020: En el testament de Bernat Tallaferro, aquest cedeix al seu fill Guillem Guillem, els castells d’Hostoles, Puig-alder i Colltort

1056-1060: Pacte entre Ramon Berenguer, comte de Barcelona, i Eneas Miró, d’Hostoles. Instal·lació del sistema feudal i senyorial a la Vall d’Hostoles.

Historia local: del segle XIII al segle XVII

1207: Miró III, senyor d’Hostoles, fa una donació de 17 masos remences de les parròquies de les Planes, Cogolls, Sant Pere Sacosta i les Encies a l’abat d’Amer. Aquests remences estan subjectes a grans prestacions i als mals usos.

1283: Les Corts de Barcelona promulguen la constitució antiremença: “En les terres o llocs…”.

1305: En reconeixement dels serveis prestats el rei Jaume II cedeix les jurisdiccions civil i criminal a Guillem Galceran de Cartellà.

1347-48: Comença una terrible epidèmia de pesta que tindrà greus conseqüències a la vall d’Hostoles. Molts masos queden abandonats per la mort dels seus habitants.

1537: El rei Pere el Cerimoniós ven a Guillem Galceran de Rocabertí les jurisdiccions civil i criminal, i tota la vall d’ Hostoles.

1416: El Consell Reial recomana al rei Ferran I la recuperació del castell d’Hostoles que té Garau de Rocabertí.

1419: Redimida la vall, el rei Alfons atorga el primer privilegi per elegir cònsols i consellers.

1427-28: Forts terratrèmols sacsegen la vall. Consta que quedaren destruïdes les esglésies parroquials de les Planes, Sant Pere Sacosta, Cogolls i les Encies.

1441: Neix Maria de Jonqueres al Mas el Jonquer de les Planes i coneix a Alfons d’Aragó (fill bastard del rei Joan II) el 1456, qui la rapta per tenir dos fills : Joan d’Aragó (1457-1518) i Elionor. Durant la guerra remença, Maria de Jonqueres presta ajuda als francesos i exerceix com a governadora de Benavarri. L’any 1477, quan Alfons decideix casar-se amb Leonor de Sotomayor, Maria de Jonqueres ingressa al convent, i hi morí el 1506.

1462: Comença la revolta remença i la guerra civil catalana, que dura fins al 1472. Verntallat, capità general del rei a la muntanya, dirigí alguna ofensiva remença des del castell d’Hostoles.

1474: Verntallat és nomenat vescomte d’Hostoles.

1486: Sentència arbitral de Guadalupe entre els senyors i els pagesos. Fi del conflicte remença.

1488: Llorenç Espígol és proposat per la Universitat de la Vall i nomenat batlle reial.

1500: Comença una etapa de relativa prosperitat a la vall, enmig de les convulsions i conflictes que visqué a Catalunya.

1607: El rei Felip III intervé davant del problema que plantejava a la Vall d’Hostoles l’elecció de cònsols, consellers i terna de batlle pel sistema d’insaculació (boles tretes a la sort).

1619: Procés i condemna a la forca de Pere Torrent, àlies Cufí, el bruixot de les Encies.

1646: El 2 de febrer, Joan Carbonés de Sant Pere Sacosta construeix una capella rudimentària a Maria Santíssima de la font de la Salut i es vesteix d’ermità per tenir-ne cura.

Historia local: segle XVIII i XIX

1724: Construcció de l’espectacular retaule major de l’església parroquial, obra de l’escultor olotí Francesc Escarpanter.

1767: Edificació de la font de Mas Vedruna en el carrer o camí Ral, on s’hi apleguen carreters, mulers, cistellers, roders i comerciants.

1787: La població era de 709 habitants (segons el cens de Floridablanca), un creixement molt notable respecte l’any 1718 que comptava amb 544 habitants (cens de Campaflorida).

1833: Tots els pobles de la Vall d’Hostoles s’adhereixen oficialment a la causa carlina.

1849: El dia 9 de gener, a les Planes, Ramon Cabrera derrota les columnes isabelines Hore i Ruiz.

1855: S’anuncia la independència municipal de les Planes i també la de les Encies, que forma un únic municipi amb Cogolls.

1860: El 24 de febrer, les germanes dominiques s’estableixen a les Planes per dedicar-se a l’ensenyament.

1872: Les Planes, les Encies i Cogolls constitueixen un sol municipi i s’independitzen del de Sant Feliu de Pallerols.

1886: Amb la implantació de la filatura Dusol comença l’expansió industrial de les Planes.

Historia local: segle XX

1900: S’acaba la instal·lació del tram de la línia fèrria entre Amer i les Planes.

1902: S’inaugura el carrilet Girona-Olot.

1909: Lleugeres repercussions de la Setmana Tràgica. S’arrenquen vies i travesses per impedir el pas del tren que baixava d’Olot.

1911: Revolta dels picapedrers arran dels acomiadaments de la companyia dels successors de Miró i Trepat i dantesca actuació de la Guàrdia Civil.

1918: El 15 de novembre, inauguració del Grup Escolar, d’estil modernista.

1919: Primera celebració de la festa Homenatge a la Vellesa el dilluns de Pasqua.

1921: El dia 1 de febrer, és la data fundacional de la Societat Coral Retorn Planenc.

1925: S’estrenen els gegants Jordi i Núria, i un any després els capgrossos. Van ser cremats el 1939 durant la guerra. Es reposen els cabeçuts l’any 1947 amb el ball dels gegants i capgrossos musicat per Josep Saderra.

1931: El 18 d’abril, l’ajuntament planenc s’adhereix al “règim gloriosament implantat que acompleix els anhels tant temps sentits de llibertat per Catalunya”, segons el text de l’acord.

1936: Els pobles del municipi viuen i pateixen les conseqüències de la Guerra Civil Espanyola.

1945: Sorgeixen les torneries Darnau i Mundet i Pla.

1958: Inauguració oficial del Grup Joan Vidal de “cases barates”.

1962: Demolició del castell, antiga casa forta dels Olmera.

1978: Primera desfilada de carrosses de Santa Espina fins als anys 90.

1979: Primeres eleccions municipals de la democràcia.

1981: Es construeixen uns nous gegants a imitació dels antics que seran inaugurats l’any següent.

1982: Promulgació de la Llei de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa, la qual declara Parc Natural el sector septentrional del municipi planenc i estableix la qualificació de Reserva Natural per al volcà Traiter.

1983: Sorgeix el butlletí informatiu El fenc, que posteriorment esdevindria l’actual Nyer.

1984: S’inicien les emissions de Ràdio les Planes des dels estudis del carrer de la Roureda.

1986: El 21 d’abril tots els pobles de la Vall celebren il·lusionats el 500è aniversari de la Pau remença.

1998: En el mes de setembre s’inaugura l’edifici del Casal Cívic La Cooperativa, amb el Bar la Llar de Jubilats i la Biblioteca Municipal. Es reinaugura amb la programació d’una agenda trimestral cultural d’activitats l’abril de 2018.

Historia local: segle XXI

2001: Es crea la “Fira del bastó, de la fusta i productes de la Terra” en el marc de les festes de Santa Espina.

2006: En el mes de juliol, es realitza el concert “Cançoner 1922” a Can Garay amb la interpretació de peces musicals.

2016: Es realitza el primer del festival d’estiu Planestiueja’t. També la primera edició de la “Fira del Joc i productes de la Terra” com a continuïtat de la “Fira del Bastó”.

2017: S’estrena la pel·lícula “Estiu 1993” gravada a les Planes i dirigida per la planenca Carla Simon, guardonada amb diversos premis i reconeixements nacionals i internacionals, en la qual es relata part de la seva experiència en arribar al poble.

2018: Se celebren els actes del centenari de l’Escola Sant Cristòfol. Es reinagura el Casal Cívic La Cooperativa oferint una agenda trimestral d’activitats socioculturals.

2021: La Coral Retorn Planenc compleix el seu centenari, però no pot realitzar els actes de celebració previstos a causa de la pandèmia del COVID-19.

Llegendes de bruixes i bruixots

Les bruixes es transformaven en corbs o en serps, i els agradava xuclar la llet del bestiar i de les dides de les Planes. Però també hi havia alguna dona del poble que era experta en descobrir-les i fer-les marxar amb un bastó si es resava amb fe.

Entre els bruixots, el cas més recordat és el d’en Pere Torrent, àlies Cufí, un cas real i documentat per la inquisició i el 1619 va ser denunciat per bruixeria. Aquest home vivia a les Encies i es relata que va vendre la seva ànima al diable per un mal de queixal. Sota tortura va confessar tenir relacions amb bruixes i dimonis, i tot i que el seu germà va implorar que el perdonessin per ser un “malalt de seny escàs”, el mes de novembre del mateix any va ser mort a la forca per la Santa Inquisició.

Llegendes del riu i les dones d’aigua

A les parts més inhòspites del riu, hi viuen dones d’aigua que en nits de lluna plena o lluna nova entonen cants.

Al saltant de Santa Margarida, allà on cau l’aigua de la cascada, s’hi van amagar les campanes de l’església, de manera que quan l’aigua cau més fort es poden escoltar.

A les lleres del riu, s’hi poden trobar algunes pepites d’or del sègol encantat que va llençar per error una llevadora en tornar del castell d’Hostoles. Aquesta llegenda la podeu llegir tot seguit en una versió per a infants.

Llegendes de la Verge de les Encies

Una altra llegenda de les Encies és la troballa de la verge, de la qual en sorgí la font actual. El seu nom sembla que prové de la paraula llatina “incis”, que en llatí significa incisió o tall, ja que l’antiga verge va ser provada al segle XII en una esquerda sota l’antiga església. La verge de les Encies ha estat adorada per llevadores que consideren miraculoses les seves aigües.

En algunes llegendes locals, aquell qui està en perill invoca a la Verge de les Encies que intercedeixi amb la seva ajuda.

 

Llegendes d’àngels

L’ermita de l’àngel va ser el taller de dos misteriosos homes que van realitzar les talles en fusta del Sant Crist Gros. La rapidesa amb la qual van fer la feina i la seva desaparició ha fet que aquella obra sigui atorgada als àngels.

Actualment, l’ermita acull una imatge de l’àngel de la guarda que protegeix un infant.

Llegendes de dimonis

El dimoni ha estat el causant d’alguns dels trencants del paisatge de les Planes. Hi ha una pedra que té marcada la petja del cavall del dimoni (a Can Dou), una altra que està partida per la meitat (Roca de la Balma), tot i que hi ha qui diu que això va ser obra d’un llamp.

També diuen que el castell d’Hostoles el va enderrocar un diable emprenyat quan un carboner que estava cuidant al nounat va descobrir que aquell infant era fill del dimoni. Una altra llegenda entorn el castell, és que hi ha passadissos subterranis que el connecten amb el barri vell de la població, i que això els va permetre sobreviure al setge dels sarraïns.

Llegendes de serps

A les profunditats del riu Brugent diuen que hi viuen serps gegantines. Un dels seus caus és al saltant de Santa Margarida, on també diuen que hi descansen unes campanes, i que quan l’aigua cau ben fort se senten repicar.

L’única serp de les llegendes que té nom és la Tana. La Tana va ser una serp que vivia al barri de la Vedruna. Un veí del poble la va recollir quan era petita i la va alimentar amb llet. De jove, el veí de les Planes va haver de marxar a fer el servei militar, i en tornar la Tana havia crescut enormement. En retrobar-se, la forta abraçada de la Tana va ofegar al pobre veí de la Vedruna.

Hi havia una serp que guardava una gran joia al seu cap. Aquesta llegenda, la podeu llegir en la versió per a infants que tot seguit us presentem.

El Correfoc

El correfoc de Les Planes d’Hostoles destaca per la seva espectacularitat i potència. Els Diables de l’Onyar hi realitzen el nou espectacle que s’estrena per les fires de Sant Narcís a Girona. Una preestrena que omple de foc, petards i tambors els estrets carrers de la vila per desembocar en un extraordinari espectacle pirotècnic a la Plaça Nova.

El correfoc es realitza el quart dissabte del mes de setembre, durant les Festes de Santa Espina.

La Fira del Joc

En el marc de les Festes de Santa Espina, el penúltim dissabte del mes de setembre se celebra La Fira del Joc i Productes de la Terra.

La fira artesanal està amenitzada amb diverses propostes lúdiques destinades a un ampli ventall d’edats i gustos: jocs de construcció, de gran format, d’enginy, de taula i de rol, espai nadons, robòtica, tallers artesanals, entre d’altres. A banda de les parades artesanals i els jocs, s’hi desenvolupa un espectacle familiar al matí i un altre a la tarda.

La fira artesanal de Les Planes d’Hostoles va iniciar-se l’any 2001 com a fira de la Fusta i del Bastó donada la tradició i la presència de torneries que hi havia a la població. Des de l’any 2016, la fira va voler potenciar el públic familiar i va ferr un gir cap als jocs de fusta, i cada any amplia els horitzons del món del joc. La fira és oberta de 10 del matí a 7 del vespre a la plaça del centre, i en concloure, els Diables d’Onyar hi realitzen el correfoc.

Ermites i esglésies

Les Planes d’Hostoles compta amb diverses ermites i esglésies, algunes en nuclis i d’altres dispersades per la muntanya, les més antigues, d’origen romànic. A les Planes d’Hostoles, molt a prop del nucli hi ha l’ermita de l’Àngel, i més allunyat, a les faldes del cingle trobem Sant Pere Sacosta (datada del 1207). Aquesta ermita acull el pessebre cada Nadal. L’església de la població, una de les més grans de la comarca, va ser construïda durant el franquisme després que l’antiga hagués estat dinamitada per les forces republicanes. L’església del municipi compta amb obres de destacable patrimoni artístic modernista com la talla de fusta de Sant Cristòfol o els 27 vitralls realitzats per l’obrador Rigalt Granell i Cia, als quals se’ls adjudica la cúpula del Palau de la Música Catalana.

A Cogolls, de camí hi trobem l’ermita de Sant Pelegrí, i tocant el terme municipal de Sant Feliu de Pallerols, la capella del Salvador. El petit nucli de Cogolls envolta l’església de Sant Cristòfol, la més antiga del municipi datada del 986. Per octubre se celebra les festes de Cogolls amb l’aplec de Sant Grau, qui des de temps remots era benerat per tenir cura del bestiar.

El nucli de les Encies també compta amb la seva església de Santa Maria (datada de l’any 1155), destinada a una verge trobada, celebrant l’aplec a principis del mes de setembre.

En aquesta pàgina hi trobareu les rutes per anar a visitar-les, i algunes llegendes que les acompanyen.